On abans hi havia el Pakta de l’Albert Adrià, temple de la cuina nikkei amb una estrella Michelin, ara hi ha una izakaya mediterrània o un celler tradicional amb visió asiàtica, segons com es miri. El porten en Jaume Marambio i la Vicky Maccarone. Ell va cuinar al St. Rémy, al Saüc, al Gaudir i al Tickets, i ella va ser cap de sala a l’Hoja Santa i el Niño Viejo. Aquí fusionen la gastronomia mediterrània amb la nipona. Com? Amb molt tacte i originalitat. Exemples? 'Montadito' de calamar i cansalada ibèrica, gyozes de tres botifarres i favetes, guisat de pèsols amb sepionets i 'katsuobushi' i, de postres, xuixo de gelat de soja i caramel.
Sovint no forma part de l'itinerari turístic, però la muntanya de Montjuïc mereix una visita. A l'estiu, la temperatura és uns graus més baixos que a la ciutat, i els nombrosos parcs i jardins són el lloc perfecte per fer-hi un picnic. També hi ha diversos museus, com la impressionant Fundació Joan Miró, tant per l'edifici de Sert amb influències de Le Corbusier com per la seva col·lecció. Per la seva banda, Poble-Sec és un barri que pertany al districte de Sants i que va des de l'Avinguda del Paral·lel fins a Montjuïc, i va ser el primer eixample de la ciutat, projectat cinc anys abans que el de Cerdà. El Paral·lel ha estat tradicionalment el carrer dels teatres musicals i el cabaret, amb espais com l'incombustible El Molino.