És tota una garantia saber que rere un local asiàtic hi ha el britànic Gilles Brown, copropietari del Mosquito i el Red Ant. La seva aproximació a la gastronomia del sud-est asiàtic és metòdica i obsessiva amb la qualitat. El Grasshopper, com qui diu acabat d’inaugurar, encara és més petitet que el Ramen Ya Hiro: una petita barra baixa amb capacitat per a quinze comensals. Brown em parla de caldos amb coccions de divuit hores i dels tares, les salses o els fons que distingeixen una especialitat d’una altra. “Això és alta cuina que s’ha de servir ràpid, no és una ximpleria”, conclou. També elaboren els seus propis fideus, i hi afegeixen 'kansui', una solució alcalina perquè l’aigua tingui una propietat similar a la del Japó (i la pasta sigui elàstica i absorbent). Tenen els tres tares (miso, soja i marisc) i també un brou vegetarià. Menjo el de soja, deliciós, i maldo per triar una birra d’un exèrcit de cerveses artesanes, entre elles BeerCat, cervesa feta a Catalunya amb un equip d'Anglaterra i Irlanda.
Fer ramen no és tan fàcil com us penseu: és un plat de cuina asiàtica que requereix molt més ofici i dedicació que planxar i acumular elements. És cuina popular que se serveix i es menja de pressa, però es fa a foc lent, i es gaudeix com una delicadesa. És un bol de caldo casolà –sovint de pollastre i porc, o també de diverses menes de marisc i peix sec– que s’amaneix amb 'tares' (salses o sabors que defineixen l’estil de la recepta i poden portar soja, miso, etc.) i on floten fideus de blat que es mengen en comunió amb 'toppings' com cansalada, ou marinat o bambú. Entrants, sopa i plat principal en un. ¿On trobar el millor ramen de Barcelona? En aquesta llista, sens dubte.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de sushi de Barcelona