D''Entrevistes breus amb dones excepcionals' a 'Breu introducció al western'. De les històries de cinc dones nord-americanes a la vida d'una família masculina amb tres generacions d'homes. De la Sala Petita del TNC a la minúscula Sala Flyhard. I un mateix autor, Joan Yago, que aquesta primavera està vivint el seu desvetllament com a autor dramàtic més enllà de la seva companyia, La Calòrica, a través de dos textos bessons que va escriure fa uns anys i que, per fi, han tocat escenari.
Entre l'una i l'altra, entre 'Entrevistes breus' i 'Breu introducció', no hi ha gaires punts de connexió més enllà de l'adjectiu. La peça que s'acaba d'estrenar a la Flyhard té més a veure, potser, amb 'Tot el que passarà a partir d'ara', el text que va arribar al Lliure el 2023. Perquè hi ha un dol. Aquí, un dol que ja ha arribat, ja que fa dos anys que va morir la mare. Allà, un dol que està venint, perquè la peça parlava d'un noi que viu els últims dies del seu pare.
Yago té aquesta capacitat excepcional de ficar l'espectador en situacions denses, problemàtiques
Yago té aquesta capacitat excepcional de ficar l'espectador en situacions denses, problemàtiques, i ser capaç de treure ferro, amb un gran desplegament de recursos. Els personatges no són gens plans, sinó que tenen sempre racons on no arriba la llum, el descobriment dels quals és determinant. I a 'Breu introducció al western' sap treure drama a una tragèdia majúscula: estem parlant d'un pare funcionari a qui acaben d'agredir a l'oficina, d'un fill que no té feina, d'un oncle depressiu i un avi que ha perdut el cap. A tot això, hem d'afegir-hi que l'agressor, hores després del succés, s'ha intentat treure la vida encastant el seu cotxe. Però en cap moment tindrem la sensació de desastre total.
És l'absència de la mare el que determina el comportament dels personatges
La peça juga amb el gènere cinematogràfic a què fa referència a través del clima de la funció, dirigida per Llàtzer Garcia. Una atmosfera que, precisament, té molt a veure amb una obra d'aquest, 'La pols', que també parlava del dol i també es va estrenar a la Flyhard. Perquè és l'absència de la mare, a 'Breu introducció', el que determina el comportament dels personatges.
Del repartiment, sobresurten un Pepo Blasco que fa de pare cada cop més perdut, i un oncle, Oriol Guinart, que broda el paper d'home de mitjana edat a qui li han prescrit que deixi de fer ioga. L'avi, Eduard Benito, és una revelació. I el fill, Jan Serra, mira de filar emocions en una llar d'analfabets emocionals.
Tot i tenir una producció molt més discreta, 'Breu introducció al western' és una obra de més altura que la seva bessona 'Entrevistes breus amb dones excepcionals'. Potser perquè sap superar el clixé i anar a fons. O, simplement, perquè la sentim més propera.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
